Àger
COR DEL MONTSEC

MEDI FÍSIC

La Vall d'Àger, subcomarca de la Noguera (Catalunya), se situa al bell mig de les estribacions de la carena del Montsec: una típica serralada pre-pirinenca orientada de Llevant a Ponent, on l'erosió dels rius Noguera Ribagorça i Noguera Pallaresa, que la solquen gairebé en sentit perpendicular, dóna lloc als congosts de Terradets i de Mont-rebei, dividint-la en tres unitats: la del Llevant o Montsec de Rúbies, la Central o Montsec d'Ares i la de Ponent o Montsec de l'Estall.
   Als seus peus i en la mateixa direcció se situa la Vall, conreu d'ametlleres, oliveres i terra campa. La seva privilegiada situació, a l'aixopluc dels gèlids freds pirinencs, afavoreix un agradós micro-clima continental-mediterrani.

      El Montsec, escolpit en sediments de l'era secundària, encavalca volcant-se amorosament damunt dels sediments de les eres terciària i quaternària que conformen la vall. Lloc ideal per a l'excursionisme científic, els seus insòlits afloraments són visitats assíduament pels geòlegs d'arreu del món per la seva gran vàlua pedagògica. Esmentem enclaus tant interessants com els de la Règola, la Baronia i la Pedrera de Rúbies.
   De gran interès són també els seus paratges naturals, majestuosos com el congost de Mont-rebei o d'una plàcida solitud com els clots de la Mare de Déu (Colobor).

  VISIÓ HISTÒRICA
  La seva història va lligada al tarannà de la regió i la seva immillorable situació, que possibilità la naixença d'un senyoriu al redós del conjunt castral, potencià el desenvolupament d'una vila important que fou seu d'un vescomtat, dins l'àmbit del comtat d'Urgell (segles XI-XV) i també d'una de les canòniques agustinianes ponentines més destacades (segles XI-XIX). Aquesta importància en època medieval, de què fou artífex Arnau Mir de Tost, afesomià al seu urbanisme, que gaudeix encara d'un captivador tipisme, no solament pel patrimoni artístic que més avall ressenyem, sinó també pels seus carrers empinats i tortuosos de les cases rurals de regust pre-pirinenc. Com a subcomarca, gaudí d'una certa vida econòmica, mantenint fins ben recentment les fires de primavera i tardor, i el mercat dominical que aplegava els habitants de la vall. Al segle XVIII tingué un segon moment d'auge econòmica, ben reflectida en l'urbanisme. El carrer de Sant Martí l'evoca, destacant el casal dels Portolà, on possiblement nasqué Gaspar de Portolà i Rovira (1717-1786), conqueridor i primer governador de Califòrnia.

   La vall d'Àger compta amb un ric patrimoni artístic, el nucli principal del qual es troba en la mateixa vila d'Àger, on hom pot visitar el conjunt castral amb un seguit de restes importants, com la que roman de la muralla, posiblement califal, la Col·legiata del segle XI i el claustre del segle XIV amb l'aula capitular del segle XVI. A més de l'església parroquial, que en la seva fàbrica harmonitza el romànic amb el gòtic i el neoclàssic, atresora una pica baptismal que reaprofita un sacròfag romà del segle III. Cal destacar igualment les importants restes de muralla medieval. A aquest nucli principal s'afegeix el conjunt de Cas, amb la torre de guaita i l'església romànica (XI-XII); les Torres de Fontdepou i els Masos de Millà (s. X-XI); el mas del Rei (Vilamajor, s.XIII); la pintoresca ermita de la Pertusa (Corçà, segles XI-XII); l'esplèndid conjunt castral de Sant Llorenç del Montsec (s. XI), i altres restes de menor entitat però d'interès arqueològic innegable, com ho són les de Montaspre, Claramunt, Mallabecs, Escumó i el subsistent de la vella calçada romana que menava a Balaguer.