|
|
Preguntes i respostes sobre paramotor Comentaris, proves i trucs sobre paramotors Càlcul de la quantitat d'oli a utilitzar Check-list abans d'enlairar-nos |
|
Preguntes i respostes sobre paramotor
- Perquè agraden els paramotors?
El concepte d'un avió transportable en el maleter del cotxe es suficient i és la màxima expressió d'avió ultralleuger.
També emprendre el vol amb els peus (tot i alguns inconvenients) el converteix en una aeronau tot terreny (platges, prats, sembrats e inclòs del terrat d'un gran edifici...), i degut al radi de gir tant reduït i a la seva velocitat mínima de vol, pot aterrar pràcticament en qualsevol lloc.
Als pilots de parapent se'ls obren moltes possibilitats (no tenir que recórrer centenars de km. per arribar a una vessant plena de gent, volar seguint rius, sobrevolar alguna muntanya de la que no es pot enlairar-s'hi, volar amb la capa de núvols a 50 metres sobre el terra...). I sobre l'ecologisme, sempre es pitjor la gasolina que gastem al conduir 300 km, que els 5 litres que es gasten en 2 hores de vol.
Historia sobre el PARAMOTOR
1988: El primer paramotor vola.
1989: Els motors eren pesats i les veles volaven molt, molt poc.
1990: Comencen a fabricar motors lleugers amb el (encara actualment) motor de referència: el Solo 210.
1993: Comencen a incorporar l'encesa elèctrica tots els fabricants.
1995: Es dissenyen anclatges de punt baix, similars als de les noves cadires de parapent. Es milloren les estructures i els conjunts son fiables. Es fabriquen estructures de fibra de carboni.
Què és un PARAMOTOR?
Es tracta d'un parapent motoritzat. Es porta a l'esquena un petit motor (normalment de 2 temps) empenyent per a que el parapent augmenti la sustentació i permeti guanyar altura.
Es necessita una llicència de pilot?
No, però es necessari haver realitzat un curs de parapent i un altre específic de paramotor. El que si que és "una bona idea" és estar federat per a la pràctica del parapent.
Desprès d'estirar-lo a terra, amb una empenta cap a davant (igual que s'enlaira d'una muntanya), ajudat per la pròpia empenta de la hèlix, el parapent es col·loca al damunt. Tant sols cal accelerar a fons i es guanyarà alçada suaument.
Fins a uns 15 km/h per als principiants, i fins a uns 25 km/h per als pilots amb experiència. Enlairar-se sense vent, es una mica més difícil, però perfectament possible.
Exactament igual que un parapent, utilitzant els frens. Hi ha que afegir el comandament del gas, per a controlar la tassa d'ascens / descens.
Depèn de la mida de l'hèlix, però es pot considerar uns 2,5 / 3 litres a l'hora. Si es carreguen uns 8 litres, es fàcil estar unes 3 hores volant.
Depèn del parapent utilitzat, però més o menys uns 45 km/h de màxima i uns 22 km/h de mínima. A l'accelerar més, es puja més, però no s'augmenta la velocitat horitzontal.
Segons els fabricants, uns 3.500 metres, però el record "no oficial" es d'uns 6.000 metres. De totes formes, el més interessant es volar a baixa alçada, doncs hi fa menys fred, es veu millor el paisatge i el món passa més alegrement...
Doncs que el paramotor passa a ser un parapent normal i corrent, pel que cal "assegurar" sempre algun aterratge.
Depenent del fabricant i de la mida, entre 18 i 25 kg. Hem de sumar uns Kg de gasolina, el paracaigudes d'emergència....
Si es compra tot nou: entre 400.000 i 600.000 ptes el motor, entre 300.000 i 400.000 ptes el parapent, unes 50.000 ptes el paracaigudes d'emergència.... Molts diners, tot i així, és la forma més barata de volar...
Doncs com tots els esports aeris, té la seva part de risc. Però al estar suspès d'un parapent, no es depèn de la fiabilitat del motor, doncs si es para, "no passa res".
Els motors utilitzats, provenen d'un ús agrícola, per lo que estan dissenyats per a aguantar centenars d'hores sense manteniment. Realment, pots mantenir molts anys el paramotor en perfecte funcionament.
Per suposat, encara que requereix un motor més potent i una gran coordinació per a enlairar-se.
Super amb el 2 % o el 3% d'oli sintètic. Similar a qualsevol moto amb motor de 2 temps.
Pràcticament tothom, tan sols cal poder córrer uns metres amb uns 20 kg a l'esquena.
Per la seva simplicitat i el baix preu (comparat amb altres aeronaus) s'utilitza sovint en publicitat, fotografia, exhibicions i alguns usos militars :-(.
Actualment, hi ha un campionat mundial, un campionat europeu i proves, lligues i campionat a nivell nacional. Les proves principalment consisteixen en navegació, habilitat i consum.
Les hèlices creen sustentació al
girar (empenta), però a més produeixen arrossegament, intentant que el paramotor
giri al voltant de l'hèlix.
A l'accelerar, el paramotor tendeix a girar cap
a la dreta (això depèn de la col·locació del motor i de la direcció del seu
gir, però es el més habitual), amb el que la banda dreta es carrega i baixa
una mica, provocant que comenci un gir cap aquesta direcció. La quantitat d'aquest
efecte depèn de la mida de l'hèlix i de la qualitat de la mateixa.
Els
paramotors porten diferents mecanismes (segons el fabricant) per disminuir aquest efecte: anclatges del motor una mica desplaçats, anclatge d'una banda
més llarga
que l'altra, o dues hèlices contrarotants per a que una anul·li l'efecte de l'altra (Aranda
paramotors).
Quina mida de paramotor?
La finesa (relació entre el que avança i el que cau) del teu parapent defineix la necessària relació entre pes i empenta del motor. Cal tenir en compte que el pes i volum del motor reduirà la finesa del teu parapent. Llavors per a un pes en vol normal de 120 kg amb un parapent bàsic de finesa 6:1 (avança 6 metres per cada metre que cau), requereix uns 20 kg d'empenta per a mantenir el vol anivellat (120 kg / 6 = 20 kg.). Però amb els factors d'alçada, humitat i pressió aquest càlcul no és gaire fiable.
El més fonamental és que s'infli fàcilment.
Hi ha l'error molt freqüent de que és necessari un parapent més gran que el que
faríem servir sense motor. Això és fals, hi ha que volar amb una ala adient al
pes que tindríem sense la càrrega del motor. No cal preocupar-se per la
resistència del parapent, doncs es dissenyen i homologuen amb uns marges suficients. Un parapent petit es pilota millor
a terra i vola més ràpid i lluny
(com en totes les activitats amb motor, la velocitat ho és tot).
També es pot optar per un parapent específic com el
Reflex.
On volar amb els paramotors?
El principal problema és el soroll, no
per al pilot, però si per als veïns. No s'ha de molestar MAI als altres
voladors o clubs, que porten molt temps convencen a la gent de la zona
de que no malmetran els seus sembrats ni espantaran el bestiar. No s'ha d'estar massa
temps donant tombs en un mateix lloc i s'ha d'escollir correctament el camp d'enlairament i
aterratge (en paramotor ES POT ESCOLLIR).
Comentaris, proves i trucs sobre paramotors
Contestació de Fly a una pregunta sobre problemes prematurs amb la carbonilla en el motor Solo
Els motors Solo tenen un petit orifici en el cilindre, just damunt de l'escapament. Aquest forat serveix com a mecanisme de descompressió per a ajudar en l'arrancada i que no sigui tan dur arrancar-los a mà, "a pota", o amb la petita bateria de l'arrencament elèctric. Doncs bé, aquest forat es tapona amb la carbonilla pròpia dels motors de dos temps. El més normal és que "aguanti" moltes hores de utilització (80 o 100) abans de començar a posar-se dur en l'arrancada (símptoma de que s'ha taponat).
El problema és degut a una barreja de gasolina incorrecta, ja sigui per un percentatge elevat d'oli o per una incorrecta carburació.
Per a comprovar quina és de les dues causes, la millor tècnica és la següent:
Arrancar el motor, mantenir-lo al màxim durant un minut i parar-lo.
Verificar l'escapament per a veure si hi ha oli i extraure la bugia.
- Si l'escapament té oli, és que el percentatge d'oli és excessiu (segons Fly es pot deixar en 2.5% només si fas servir un oli sintètic de molta qualitat, com Castrol TTS o Valvoline SYN Racing 2T, sinó lo millor és deixar-lo en un conservador 3%).
- Si l'escapament no té restes d'oli, però la bugia sí, es tracta d'un problema de carburació (barreja massa rica). La bugia ha de tenir un color marró clar sense restes d'oli.
Per suposat, el filtre de l'oli ha d'estar net.
Natalie Rogers
FLY PRODUCTS
Com parar el motor si entra en "auto encès"
Alguns cops, degut a una barreja una mica pobre, a una recalentada o perquè si, el motor Solo entra en "auto encès". Això es produeix quan la bugia està tan calenta (al roig) que aconsegueix detonar el combustible sense necessitat de xispa. Apart de la pèrdua de potència i del descontrol en l'encès (que pot produir problemes en la biela...), no és possible parar el motor amb el botó d'aturada. Això és perillós.
Es pot actuar de varies maneres:


Quan es produeixen petits trencaments o "picades" en una hèlix,
és possible reparar-la per a tornar ha obtenir tot el seu rendiment original
i prolongant la seva
vida.
Materials necessaris:
- Bicarbonat sòdic (el trobareu en qualsevol
botiga d'alimentació o farmàcia).
- Pegament a base de cianocrilat (SuperGlue o
qualsevol pegament instantani).
- Una mica de paper de vidre fi.
El
procediment és bastant senzill:
En el forat o mossa és depòssita una gota de
pegament i ràpidament s'espolvoreja al damunt un poc de bicarbonat fins a que la gota
és tapi. Llavors el pegament es torna dur com a una pedra. Bufem per eliminar el
bicarbonat que no hagi absorbit el pegament.
Hi ha que seguir amb aquest
procediment fins a
que s'hagi omplert el forat a reconstruir.
Convé sobrepassar la forma
de l'hèlix i desprès llimar amb compte per a obtenir la forma original de la
fusta.
Es possible reconstruir amb un poc de paciència desperfectes
realment importants, però hem de tenir compte per a no passar-nos i que a la
primera accelerada surti disparat el afegit com si fos una bala...
Una altra manera de reconstruir els petits desperfectes és a base de MADER CEYS (del fabricant Ceys). Consisteix en un pols de fusta i una resina que és barregen en la proporció desitjada per obtenir la consistència necessària per la seva aplicació.
Check-list abans de l'enlairament
Com en tots els esports aeris i més en els motoritzats, és necessari que tinguem sempre a mà (el problema es que no se pot pegar en cap lloc visible) una llista de comprovació abans de l'enlairament i per suposat obligar-nos a llegir-la CADA COP!!.
Una possible seria:
| Abans d'arrancar el motor: | |
| Revisar cargols | Cargols de la hèlix, subjecció de l'escapament i del carburador i anclatges del motor |
| Tubs i taps de gasolina | Estat i subjeció de los tubs de gasolina i de ventilació i que el tap del dipòsit estigui posat. Netejar totes les restes de gasolina. |
| Vàlvula del respirador | Que la vàlvula del respirador del dipòsit estigui oberta per que no es comprimeixi fins deformar-se i rebentar el dipòsit. |
| Anclatges de les bandes | Que els passadors i /o els maillons on s'anclen els mosquetons de les bandes estiguin apretats. |
| Abans de l'enlairament: | |
| Tanques de les cames, del pit i casc | Tanques de les cames, del pit i casc tancats i ajustats. |
| Botó d'aturada i accelerador | Comprovar que el botó de paro funciona i que la maneta de l' accelerador retorna a la posició de ralentí. |
| Ajust del carburador | Comprovar que obtenim un règim alt adequat i que es manté el ralentí. |
| Paracaigudes | Comprovar que esta ben subjecte i que la cinta d'anclatge a la cadira esta per l'exterior de tot (del cordino del pedal accelerador per exemple). |
| Pedal de l'accelerador i altres coses | Que res pengi tant com per que es pugui ficar a l'hèlix. Vigilant que s'hagin connectat els cordinos de l'accelerador a les bandes. |
Parada de emergència del motor
Tots els paramotors tenen a mà (en el mateix comandament de l'accelerador) un botó d'aturada d'emergència.
No es habitual, però si possible que tot i premer el botó d'aturada, el motor continuï en funcionament. Això pot passar per dos motius:
Es pot actuar de varies maneres:
Minimitzar el perill d'incendi
Recentment hi va haver un accident a Alemanya i aquí hi han algunes conclusions:
El pilot va tenir un accident a uns 10 metres, no massa greu de no ser perquè se li va arrancar el dipòsit i se li va encendre el motor...
Nota: les dades precises sobre l'accident son aquestes:
El pilot era Ralf Blankhart l'encarregat de l'empresa Pago-Jet (fabricant de paramotors). El motor era un prototip d'un pagojet amb un dipòsit ultralleuger de fibra de carboni, no comercial, i aparentement massa fràgil, doncs amb el cop es va trencar, escapant-se tota la gasolina. Amb els pagojet convencionals no hauria de passar.
En els paramotors pagojet el dipòsit forma part de l'estructura principal del motor (al igual que en altres paramotors moderns).

Algunes conclusions d' Andy Unger, referents a aeronaus en general (algunes difícilment aplicables als paramotors):
Tots ho sabem, però contínuament hi ha algun accident: